diumenge, 28 de desembre del 2008
Channel Four. Documentales en linea.
Muchas veces encuentro a faltar ventanas a las que poder asomarme y en las que pueda ver documentales que de otra manera no podría nunca hacerlo; ya sea porque son clásicos y su distribución es nula o porque son actuales y, de nuevo, su distribución es nula. Afortunadamente se puede encontrar pequeños oasis que nos dejan ver joyas inéditas para nuestros ojos. Ése es el caso de este espacio de Channel Four.
dissabte, 27 de desembre del 2008
LOMO. La càmera que ve des de Berlin.
Tot i que no volia fer un bloc més enllà de la imatge amb so, he decidit escriure una entrada sobre la meva darrera adquisició a la família de les càmeres. No obstant, una càmera de fotografia fixa crec que es mereix trobar-se amb la resta de captadores d'imatges: la LOMO fisheye. Per només 40€ pots tenir entre les teves mans una càmera amb un objectiu ull de peix de 170º. Així que com sempre buscant informació he trobat un documental de la BBC. Aquest correspon a la primera part de set.
dimecres, 3 de desembre del 2008
The GPO Film Unit
Este es un ejemplo de que no hay nada que se puede inventar ya en el mundo del audiovisual. El cine es de las artes la que más rápidamente ha envejecido.
Esta unidad de filmación británica fue creada en los años treinta, para llevar a cabo una labor propagandística del gobierno del Reino Unido, al modo del aparato propagandístico de los Estados Unidos. Como hoy en día, el país se encontraba sumido en una gran crisis. Así que los formantes del grupo adoptaron una posición políticamente comprometida con la sociedad, para la cual querían ser un instrumento educador a la vez que informativo.
Esta unidad de filmación británica fue creada en los años treinta, para llevar a cabo una labor propagandística del gobierno del Reino Unido, al modo del aparato propagandístico de los Estados Unidos. Como hoy en día, el país se encontraba sumido en una gran crisis. Así que los formantes del grupo adoptaron una posición políticamente comprometida con la sociedad, para la cual querían ser un instrumento educador a la vez que informativo.
dissabte, 22 de novembre del 2008
El PLUS se abre
Últimamente no tengo tiempo para montar o grabar. Así que sigo navegando a ratos y encuentro "divertimentos" como este.
No es que sea el gran cortometraje pero es divertido y además debemos aprovechar esta nueva ventana que se ha abierto en Internet
No es que sea el gran cortometraje pero es divertido y además debemos aprovechar esta nueva ventana que se ha abierto en Internet
dimarts, 4 de novembre del 2008
Vimeo i la gent que fa proves
DVX100b Scene File Settings test footage from Krazywake Productions on Vimeo.
Tenir entre les mans una càmera a vegades no s'aprofita en la seva totalitat. Aquí tenim l'exemple d'un personatge que sí que ho fa. Interessant els reglatges que fa servir per aconseguir una gran varietat de tons i colors.
dimarts, 21 d’octubre del 2008
Un vídeo per descriure'm
Avui és el primer dia del CAP i ens han demanat que portem o una imatge, o un poema, o una cançó per descriure'ns. Jo m'he animat i he fet un vídeo.
Com totes les històries té un principi i es pot ubicar a la meva adolescència. Veure la tele, perquè ens deixaven, era una activitat que ens omplia el temps i també ens ha omplert el nostre fons mitològic (i encara ho fa). A "Los problemas crecen" Kirk Cameron va esdevenir un ídol per les meves companyes de classe. Més tard ho va fer en Leonardo Dicaprio. Aquest ha tingut més continuïtat i fins i tot el podríem considerar com un bon actor. Així ho va veure el director de cinema Baz Luhrmann que el va contractar per interpretar el paper de Romeo a la seva adaptació de l'obra de William Shakespeare. Ell, en Lurhmann, és l'autor també de la cançó que he escollit per descriure'm. L'excusa és tot, ja que per descriure'm no només necessito la cançó sinó tot allò la precedeix i la manera de fer-ho.
Una possible presentació/A possible introduction from Víctor Martínez on Vimeo.
Com totes les històries té un principi i es pot ubicar a la meva adolescència. Veure la tele, perquè ens deixaven, era una activitat que ens omplia el temps i també ens ha omplert el nostre fons mitològic (i encara ho fa). A "Los problemas crecen" Kirk Cameron va esdevenir un ídol per les meves companyes de classe. Més tard ho va fer en Leonardo Dicaprio. Aquest ha tingut més continuïtat i fins i tot el podríem considerar com un bon actor. Així ho va veure el director de cinema Baz Luhrmann que el va contractar per interpretar el paper de Romeo a la seva adaptació de l'obra de William Shakespeare. Ell, en Lurhmann, és l'autor també de la cançó que he escollit per descriure'm. L'excusa és tot, ja que per descriure'm no només necessito la cançó sinó tot allò la precedeix i la manera de fer-ho.
Una possible presentació/A possible introduction from Víctor Martínez on Vimeo.
dissabte, 11 d’octubre del 2008
Entrevista amb Armand Ballart. Escalador, aperturista i dibuixant de vies. from Víctor Martínez on Vimeo.
Aquest és un pilot que m'agradaria que tinguès continuitat, ja que poca gent té coneixença d'aquest món: l'escalada. Si algú de vosaltres conèix un/a escalador/a sabrà que són d'una altra pasta i pot semblar molt tòpic, però és que és així.
Aquest és un estracte d'una entrevista d'una hora de durada. Ens va ensenyar la casa on viu i, perquè us serveixi d'exemple, al seu garatge té dos cotxes. Només ell ha tocat els seus motors. Segons ell "Els nous cotxes electrònics són per treure'ns més diners". S'allunya de la massa ,ell ho diu; la vida d'altres persones, que no escalen, a vegades, li sembla trista. No obstant no pot deixar d'anar, de tant en tant, a l'urbs: Barcelona.
I darrerament escolta a la Madonna. Xocant, no?
dijous, 25 de setembre del 2008
Entrevista al pintor Luis Badosa
Etiquetes de comentaris:
Art,
Encontre de Passions 5,
Lluís Badosa,
Pintura
dimecres, 24 de setembre del 2008
Recibida la tan esperada cámara
Theremin ha recibido la cámara. Yo la he podido ver por la tarde. No ha sido ninguna decepción ha satisfecho todas las expectativas. Sin embargo el ruido, como ha destacado Theremin, es notable. Además, para hacerla funcionar se le tiene que dar cuerda. Gira que te gira y así hasta que te duela el brazo.
La caja en la que venia es la original como se puede observar en la foto que hay sobre estas lineas. Sin lugar a dudas estaba almacenada en algún lugar de la extensa Rusia y nadie, hasta ahora la había abierto.
dijous, 11 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)