dimarts, 21 d’octubre del 2008

Un vídeo per descriure'm

Avui és el primer dia del CAP i ens han demanat que portem o una imatge, o un poema, o una cançó per descriure'ns. Jo m'he animat i he fet un vídeo.
Com totes les històries té un principi i es pot ubicar a la meva adolescència. Veure la tele, perquè ens deixaven, era una activitat que ens omplia el temps i també ens ha omplert el nostre fons mitològic (i encara ho fa). A "Los problemas crecen" Kirk Cameron va esdevenir un ídol per les meves companyes de classe. Més tard ho va fer en Leonardo Dicaprio. Aquest ha tingut més continuïtat i fins i tot el podríem considerar com un bon actor. Així ho va veure el director de cinema Baz Luhrmann que el va contractar per interpretar el paper de Romeo a la seva adaptació de l'obra de William Shakespeare. Ell, en Lurhmann, és l'autor també de la cançó que he escollit per descriure'm. L'excusa és tot, ja que per descriure'm no només necessito la cançó sinó tot allò la precedeix i la manera de fer-ho.


Una possible presentació/A possible introduction from Víctor Martínez on Vimeo.

dissabte, 11 d’octubre del 2008


Entrevista amb Armand Ballart. Escalador, aperturista i dibuixant de vies. from Víctor Martínez on Vimeo.

Aquest és un pilot que m'agradaria que tinguès continuitat, ja que poca gent té coneixença d'aquest món: l'escalada. Si algú de vosaltres conèix un/a escalador/a sabrà que són d'una altra pasta i pot semblar molt tòpic, però és que és així.
Aquest és un estracte d'una entrevista d'una hora de durada. Ens va ensenyar la casa on viu i, perquè us serveixi d'exemple, al seu garatge té dos cotxes. Només ell ha tocat els seus motors. Segons ell "Els nous cotxes electrònics són per treure'ns més diners". S'allunya de la massa ,ell ho diu; la vida d'altres persones, que no escalen, a vegades, li sembla trista. No obstant no pot deixar d'anar, de tant en tant, a l'urbs: Barcelona.
I darrerament escolta a la Madonna. Xocant, no?