El Festivalet y Duduá. La fiesta del Fin del Mundo

Hace unas semanas pude estar en el Festivalet donde se reunieron unas cuantas personas que realizan "cosas". Y cuando digo "cosas" no quiero que se interprete, de ninguna manera, como algo despectivo, todo lo contrario. Hacen grandes "cosas", bellas y realizadas con amor. Pues bien, el evento lo organizó una persona con experiencia en estas lides, con kilómetros, una corredora de fondo incansable que si visitáis su página web veréis lo incansable que llega a ser, eso sí, siempre rodeada de personas tan incansables como ella. ¿De dónde saca el tiempo?, no lo sé, pero, por lo poco la conozco y sé de ella: hace lo que le gusta, que no es poco. No me extiendo más ella es Alicia, propietaria de la tienda que se llama Duduá que dentro de poco se transfigurará y dejará de ser un ente físico a un ente totalmente cibernético. Se pierde un espacio que el pasado 22 de diciembre celebró una fiesta. Desgraciadamente no pude ir pero las Coleccionistas participaron e hicieron alguna foto.

Pues bien este artículo lo he empezado diciendo que fui al Festivalet. Sí. Y he montado este video de la gente que allí se encontró y mostró su trabajo. Todo era DIY, "Hazlo tu mismo", desde camisetas, muñecos hechos en punto a mostaza de naranja.

Gerard Sesé. "Sota la Dutxa". Entrevista

Darrerament, molta gent em diu que penjar un contingut més llarg de 10 min. no es pot suportar. Potser sí, però fa uns dies vaig estar a casa d'uns amics i van veure un capítol d'una sèrie penjat a internet tot seguit. Així que el problema més que res és una qüestió de format. Una sèrie, una ficció sí que es pot aguantar i potser que un documental no. És una qüestió de ritme? Probablement. De totes maneres jo he muntat una entrevista molt llarga, interessant, però crec que molt llarga, per la manera de com l'he muntat. El plantejament seguia sent el mateix, el de sempre, però aquesta vegada la dinàmica va ser diferent. Després d'aquesta, m'agradaria fer-ne una altra amb un plantejament igual, però diferent. És a dir amb una mica més de temps.



Aquesta cançó la va interpretar juntament amb la seva germana i en Josepe.



L'entrevista té una durada de més de mitja hora així que he hagut de dividir-la en 5 parts. No us la perdeu realment diu coses molt interessants. Gràcies Gerard.

Nodos event

El plantejament d'un event quan vas sense cap mena d'orientació concreta pot ser bo o pot ser dolent. En aquest cas, he de reconèixer que he tingut molt llibertat. En d'altres projectes crec que el millor és deixar les coses bén clares des d'un bon principi. Si algú et demana un clip del que sigui ha de tenir clar què és el que vol, si no el muntatge es pot convertir en un malson. Aquest clip és el fruit de la meva experiència prèvia i de la llibertat.

Natalie Capell, Atelier

L'espai tenia molt poca llum i vaig haver de donar-li un guany de 6 db i després retocar la imatge quan vaig muntar-ho. La propera vegada intentaré aconseguir una il·luminació encara que sigui mínima.

Mey Hofmann, pastelería

Hace poco que he entrevistado a la propietaria de la pastelería Hofmann, Mey Hofmann. Ella nos explica cómo empezó en el mundo de la gastronomía y la pastelería. Además pude entrar en el obrador y observar cómo se hacen unos maravillosos "macarons" (que no macarrón, es un pastelito redondo, de dos capas de almendra y azúcar separadas por un hilo casi líquido de merengue). Disfrutad y si podéis acercaos a degustar esas dulces maravillas.

Una prueba con mi Olympus SP-310, una compacta que va bastante bien.

Albert Serra. L'iluminat o la còpia d'en Dalí.

No és voler menysprear però des què en Dalí es va inventar en Dalí, la gent ha continuat copiant-lo, i l'Albert Serra més que defensar la seva obra sembla un "hooligan" imitant a en Dalí. Ja està bé una mica de salsa i que parlin d'un encara que sigui malament, però a vegades es passa tres pobles, Banyoles, Puigemmà i Cornellà del Terri. Per esmentar uns i no uns altres. Adjunto una entrevista que li van fer els de "Cahiers du Cinèma" de França. El senyor Serra divaga com sempre i sembla més que sigui el meu veí intentant vendre un moto que el director d'una pel·lícula parlant sobre la seva darrera pel·lícula. M'encanta la seva actitud. Sóc de l'opinió que conèixer a l'autor/creador d'una obra i saber d'ell directament, sense cap mena de mitjancer, és la millor manera de conèixer el producte o l'obra final. Però veure un film del senyor Serra i veure'l a ell és com olorar un cafè i desprès tastar-ho una paradoxa en sí mateix.

Rencontre avec Albert Serra 1/3
Cargado por Webcahiers


Més informació aquí