Mey Hofmann, pastelería

Hace poco que he entrevistado a la propietaria de la pastelería Hofmann, Mey Hofmann. Ella nos explica cómo empezó en el mundo de la gastronomía y la pastelería. Además pude entrar en el obrador y observar cómo se hacen unos maravillosos "macarons" (que no macarrón, es un pastelito redondo, de dos capas de almendra y azúcar separadas por un hilo casi líquido de merengue). Disfrutad y si podéis acercaos a degustar esas dulces maravillas.

Una prueba con mi Olympus SP-310, una compacta que va bastante bien.

Albert Serra. L'iluminat o la còpia d'en Dalí.

No és voler menysprear però des què en Dalí es va inventar en Dalí, la gent ha continuat copiant-lo, i l'Albert Serra més que defensar la seva obra sembla un "hooligan" imitant a en Dalí. Ja està bé una mica de salsa i que parlin d'un encara que sigui malament, però a vegades es passa tres pobles, Banyoles, Puigemmà i Cornellà del Terri. Per esmentar uns i no uns altres. Adjunto una entrevista que li van fer els de "Cahiers du Cinèma" de França. El senyor Serra divaga com sempre i sembla més que sigui el meu veí intentant vendre un moto que el director d'una pel·lícula parlant sobre la seva darrera pel·lícula. M'encanta la seva actitud. Sóc de l'opinió que conèixer a l'autor/creador d'una obra i saber d'ell directament, sense cap mena de mitjancer, és la millor manera de conèixer el producte o l'obra final. Però veure un film del senyor Serra i veure'l a ell és com olorar un cafè i desprès tastar-ho una paradoxa en sí mateix.

Rencontre avec Albert Serra 1/3
Cargado por Webcahiers


Més informació aquí

Channel Four. Documentales en linea.

Muchas veces encuentro a faltar ventanas a las que poder asomarme y en las que pueda ver documentales que de otra manera no podría nunca hacerlo; ya sea porque son clásicos y su distribución es nula o porque son actuales y, de nuevo, su distribución es nula. Afortunadamente se puede encontrar pequeños oasis que nos dejan ver joyas inéditas para nuestros ojos. Ése es el caso de este espacio de Channel Four.

LOMO. La càmera que ve des de Berlin.

Tot i que no volia fer un bloc més enllà de la imatge amb so, he decidit escriure una entrada sobre la meva darrera adquisició a la família de les càmeres. No obstant, una càmera de fotografia fixa crec que es mereix trobar-se amb la resta de captadores d'imatges: la LOMO fisheye. Per només 40€ pots tenir entre les teves mans una càmera amb un objectiu ull de peix de 170º. Així que com sempre buscant informació he trobat un documental de la BBC. Aquest correspon a la primera part de set.

El documental de los años 40 en el Reino Unido

The GPO Film Unit

Este es un ejemplo de que no hay nada que se puede inventar ya en el mundo del audiovisual. El cine es de las artes la que más rápidamente ha envejecido.
Esta unidad de filmación británica fue creada en los años treinta, para llevar a cabo una labor propagandística del gobierno del Reino Unido, al modo del aparato propagandístico de los Estados Unidos. Como hoy en día, el país se encontraba sumido en una gran crisis. Así que los formantes del grupo adoptaron una posición políticamente comprometida con la sociedad, para la cual querían ser un instrumento educador a la vez que informativo.